El 10 de juny de 2020 tenia una magnitud aparent (m) de +7, motiu pel qual es va predir que si sobrevivia al periheli de 0.29 UA (43 milions de quilòmetres) del Sol, seria visible a ull nu al juliol[2]. El 22 de juny de 2020, el cometa va entrar al camp de visió del LASCO del satèl·lit SOHO amb una magnitud aparent de +3.
El dia 1 de juliol, el cometa NEOWISE ja tenia una brillantor de +1, amb observacions que suggereixen que podria assolir una brillantor de magnitud aparent 0 al periheli,[4] superant de lluny la brillantor assolida pel cometa C/2020 F8 (SWAN). Els informes també indicaren que el cometa havia desenvolupat una segona cua. La composició d'una cua és pols i la de l'altra és gas.
El cometa serà a menys de 20 graus del Sol des de l'11 de juny de 2020, fins al 9 de juliol de 2020. L'aproximació més propera a la Terra serà el 23 de juliol de 2020, a una distància de 0,69 UA (103 milions de quilòmetres). Aquest pas pel periheli augmentarà el període orbital del cometa d'aproximadament 4500 anys a aproximadament 6800 anys.
Font: Viquipèdia
Hora 9,45 pm.
Hora 10,35 pm.
Aprofitant que estava amb la càmera preparada per al cometa Neowise vaig tirar una fotografia a la tum-tum cap al cel estrellat sense cap objectiu en concret i va aparèixer això, un trosset de la via làctia.
Hora 10,37 pm.
La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents n'hi atribueixen fins a 400 mil milions). Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; que és molt difícil de detectar en l'espectre electromagnètic a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia, però que es fa evident amb estudis gravimètrics. Totes les estrelles que veiem en el cel en l'espectre visible sense ajut de telescopis formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions. Una important excepció és la Galàxia d'Andròmeda, visible a ull nu des de l'hemisferi nord, així com les galàxies conegudes com a Núvols de Magallanes (petit i gran), visibles des de l'hemisferi sud.
L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir, 'camí de llet', com s'explica en el mite d'Hera i Alcmene.
La Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió de masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys llum i un gruix d'uns 10.000 anys llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys llum del centre de la galàxia.
Els diferents materials que constitueixen la Via Làctia (estels i núvols de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació a l'entorn de l'eix més curt, amb una velocitat angular que és més elevada com més a prop del centre es troben.
En determinades zones de la Via Làctia d'elevada concentració de pols i gas, es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depèn de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre.
Hi ha dues galàxies petites i molt properes que en certa manera es poden considerar galàxies satèl·lit de la Via Làctia, o fins i tot fragments que se n'han desprès: s'anomenen Gran Núvol de Magalhães i Petit Núvol de Magalhães. La galàxia més propera a la Via Làctia és una de petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys llum; la galàxia grossa més pròxima és la galàxia d'Andròmeda (M31), que és a uns 2,9 milions d'anys llum. En realitat, la nostra Via Làctia i aquestes altres galàxies veïnes estan unides gravitatòriament formant un conjunt de galàxies anomenat Grup Local. Es preveu que Andròmeda col·lideixi amb la Via Làctia d'aquí a tres mil milions d'anys.
Font: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada